El projecte defuig l’ensenyament del “això és així” per abordar l’aprenentatge del “què hi veieu?” “per què...?” “com resoldríeu...” Davant d’una situació, l’alumne es formula preguntes a les quals haurà de buscar una resposta emprant l’observació i els coneixements ja assolits, servint-se de la imaginació, la lògica i la relació entre coneixements d’àmbits diferents en el marc de l’intercanvi d’idees en el si del grup.
Alguns dels exemples d’aquesta metodologia són:
-
La descoberta científica (basada en el mètode de Charpack) aplicada a Primària (6-10 anys) en les matèries relacionades amb les ciències de la natura. Davant d’una pregunta, els alumnes en equips de quatre, proposen una resposta (la hipòtesi) basada en l’observació, en els coneixements previs, en la imaginació i en la discussió entre ells; posteriorment passen a una segona fase d’experimentació en què arribaran a unes conclusions que després posaran en comú a tota la classe. A cada equip hi ha un moderador, un secretari, un portaveu i un encarregat del material, funcions que van exercint rotatorialment.
-
Pràctiques de laboratori per a Secundària enfocades en el mateix principi de descoberta.
-
Els projectes de recerca de 4t de Secundària i els treballs de recerca de Batxillerat-
-
L’Olimpíada europea de ciències experimentals (EUSO).
La capacitat de fer-se les preguntes és tan important com la de conèixer la resposta.
Un cop més, el nostre projecte pedagògic insisteix en un ensenyament interactiu entre l’alumne i el saber basat en:
-
Observar, fer-se preguntes, superant pors i inseguretats, formular hipòtesis.
-
Córrer el risc d’equivocar-se per aprendre dels errors.
-
La capacitat de crear demana un conjunt de coneixements ( i per tant de memorització), però també un enfocament transversal dels diferents sabers, que els posi en relació i en perspectiva i, per què no, també en qüestió.
-
El raonament i la lògica ocupen un lloc essencial. El raonament matemàtic, present des de Primària, troba el ple desenvolupament a la Secundària i al Batxillerat. La lògica i la capacitat d’estructurar el pensament s’aconsegueixen en diferents àmbits i molt especialment en la informàtica (des dels 8 als 17 anys, on primer amb el llenguatge Logo i després amb el llenguatge C++ els alumnes realitzen els seus projectes personals) i en la filosofia al Batxillerat, on a través de la lògica de la raó, els alumnes descobreixen el món del pensament amb tot el seu rigor.