Fins fa un temps se suposava que l’única causa de l’eutrofització eren els processos naturals. Ara se sap que encara que hi ha casos en què la contaminació és causada naturalment, les proves conegudes indiquen amb claredat que l’augment recent d’aquest fenomen es deu a l’augment de nutrients, sobretot de fòsfor i nitrats, que arriben als llacs (o altres cossos d’aigua) com a conseqüència d’activitats humanes com la tala de boscos o la fertilització dels camps i abocaments humans.

            Eutrofització natural

            Com ja hem comentat, se sap que l’eutrofització ha existit sempre (en temps anteriors hi va haver algun procés d’eutrofització natural) perquè s’han trobat capes de llim negre. Les capes negres apareixen quan hi ha una manca d’oxigen a causa dels bacteris de catabolisme respiratori anaeròbic. Aquestes van apareixent periòdicament, i és un procés natural del llac. En alguns casos, però, s’han trobat capes molt més gruixudes, que indiquen un clar procés d’eutrofització.

A la natura és normal que els rius aportin nutrients als llacs; i si aquests són a cursos baixos on els  rius ja han fet un llarg recorregut, erosionant i agafant sals minerals, el llac té més facilitat per a ser eutròfic. A més a més, si està envoltat de terres amb poca cobertura vegetal, les precipitacions arrosseguen encara més nutrients. La variabilitat del sistema del transport entra dins el cicle natural. Allaus o pluges abundants poden afectar a la quantitat de nutrients que porta un riu, i això pot causar l’eutrofització d’un llac sense necessitat d’haver-hi cap acció humana. En aquests casos el llac pot tornar enrere i tornar al seu estat natural o simplement quedar-se en aquest punt d’eutrofització.

També es pot donar un cas com el del següent exemple: Tots els rius transporten una quantitat considerable de nutrients. Això fa que quan arriben al mar, aquests nutrients es vagin acumulant a les desembocadures, provocant un excés d’aquests i per tant una eutrofització molt local.

I per últim, un altre cas d’eutrofització natural, aquest cop també situat al mar, és el causat per algunes colònies d’ocells. Posant l’exemple de les illes Medes, on hi ha sobretot gavians, el que passa és que la majoria d’excrements va a parar al mar, causant un augment de nutrients i creixement massiu d’algues verdes en algun punt. El que passa amb l’exemple de les illes Medes és que la raó per la qual hi ha tants gavians és perquè hi ha abocadors, amb la qual cosa hi ha molt aliment per aquests ocells i facilita la formació de colònies. Tot i així la causa de l’eutrofització no és causada per la matèria orgànica de l’abocador sinó pels excrements dels ocells.

Però són problemes molt locals i molt poc greus; només cal mirar la biodiversitat de les Medes. L’hem posat com a exemple perquè ho hem cregut pertinent, encara que darrera hi hagi una acció indirecta de l’home. També podríem posar l’exemple d’algunes illes de Galícia o d’altres llocs, però són menys coneguts per a nosaltres.

En la majoria dels casos naturals, però, no s’arriba a un punt tan fortament avançat com la provocada pels homes. Cal remarcar que al mar és molt més difícil que hi hagi un procés d’eutrofització perquè en ser tan gran, els nutrients es dilueixen molt més. A més a més hi ha una constant barreja de capes i no tenen els problemes que tenen els llacs. És molt difícil que s’arribin a produir problemes crítics ja que sempre, d’alguna manera, hi ha circulació d’aigües i com que és tan gran els efectes sempre seran menors i locals.

   Eutrofització cultural

            Actualment, aquest procés del qual estem parlant s’ha vist molt accentuat per l’activitat humana. L’aportació de fòsfor i nitrogen dissolt als llacs i rius es veu molt augmentat per l’eliminació d’aigües residuals industrials i domèstiques, excepte quan s’adopten mesures per a eliminar-lo. En particular, els detergents de polifosfats afecten molt a aquest augment de nutrients. L’activitat agrària és una altra font molt important d’adobs (rics en N i P), i la ramaderia aporta en gran quantitats excrements, els purins, que al descompondre’s també donen sals de N i P.

La disponibilitat biològica del nitrogen i especialment del fòsfor determinen  de manera important les fonts d’eutrofització. Els nitrats (sals de l’àcid nítric) procedeixen sobretot de l’activitat de les bactèries nitrificants del sòl. Com que són molt solubles, aquests nitrats arriben fàcilment a l’aigua dels vessaments si les plantes terrestres no aconsegueixen absorbir-lo, és a dir, quan hi són en excés. També s’ha de tenir en compte l’amoni, que està als excrements animals. Per altra banda, els fosfats (sals de l’àcid fosfòric) són molt poc solubles i per tant arriben a l’aigua gairebé sempre en forma de partícules.

            Cada vegada hi ha més desforestació. Això fa que augmenti molt l’erosió, per tant hi ha molt menys reciclatge de la matèria, que va a parar als rius. Cal tenir en compte que la coberta vegetal evita l’acumulació de nitrogen soluble mitjançant l’absorció del nitrogen mineralitzat i s’evita la lixiviació durant els períodes de pluja. També hi van a parar els residus procedents de les clavegueres, l’aigua de pluja contaminada i en les zones rurals tots els fertilitzants sobrers.

Els fertilitzants duen molt de fòsfor, nitrats i de vegades amoni, i és un dels punts forts de la contaminació que du cap a l’eutrofització dels llacs. Els fertilitzats químics són arrossegats per l’aigua des dels camps de cultiu, i  són aquests els que duen grans quantitats de fòsfor i nitrats. També hi ha els fertilitzants orgànics, que són els fems, produïts pel bestiar boví i porcí i les aus, en molt menor grau, que aporten gran quantitat de matèria orgànica. La utilització de fems a la terra se suma al fet dels vessaments directes des de les granges de producció intensiva de bestiar i d’aus de corral. Aquest fenomen està ben controlat a molts països occidentals, però constitueix un greu perill per a la qualitat de l’aigua a gran part del món.      

            Els rius duen grans quantitats de productes que provenen dels detergents i els residus provocats pels humans. Els detergents contenen molts fosfats i les aigües domèstiques residuals contenen tots els residus d’origen fecal, amb molt amoni, així com els tancs sèptics i el sistema de clavegueram d’algunes ciutat i pobles.

  © http://www.criecv.org/es/proyectos/pag_agua/eutrofizacion.html