Característiques de l'islam 

El món d'una religió

     Actualment, després del judaisme i del cristianisme, l'islam que significa submissió a Déu és la tercera religió monoteista més important del món. Els seus orígens es troben a l'Aràbia desèrtica al començament del segle VII è. Va ser transmesa per Déu, Allah, al profeta Mahoma, és a dir, al més lloat. L'islam es basa en els dogmes de fe, sharia o llei islàmica i el fiqh. Els dogmes diuen als fidels el que han de creure. La citació més important islàmica és la que diu: "Déu és únic i Mahoma és el seu profeta". A més a més, tot musulmà creu que els profetes posseeixen el do de fer miracles i són els encarregats de transmetre la religió. Uns altres dogmes són la creença en àngels i en el judici final. La llei islàmica o sharia és el camí que tot musulmà ha de seguir i s'inspira en el coran i la sunna. El coran, escrit en àrab, que és la llengua oficial de l'islam, és el llibre sagrat dels musulmans en el qual hi trobem la paraula de Déu. La sunna és el conjunt de petites històries que narren la vida de Mahoma, les seves paraules, els seus consells, els seus moviments, el seu comportament en diferents situacions i la seva relació amb els altres. Els musulmans creuen que han d'imitar la vida del seu profeta. L'islam classifica les activitats humanes en cinc grans categories: la autoritzades, les recomanades, les obligatòries, les menyspreables i les prohibides. A més  a més, estableix una diferència entre les diverses obligacions de culte que tots els musulmans han de complir, anomenades arkan i les obligacions que regeixen la vida dels homes en societat, anomenades muamalat. Tot musulmà té cinc obligacions: la primera fa referència a la professió de fe i es basa en la següent frase: "Déu és únic i Mahoma és el seu profeta". La segona diu que han de resar cinc vegades al dia (a l'alba, al migdia, a la tarda, a la posta de sol i al crepuscle) i han d'estar precedides dels característics rituals de purificació. Estan considerats com a un acte de lloança, d'adoració i fidelitat a Déu i han de seu realitzades en direcció a la Meca. La tercera és una mena d'almoina obligatòria pels rics però també pot ser voluntària. La quarta és el dejú obligatori per tots els que han passat la pubertat en el ramadan, durant el qual està prohibit menjar, beure, tenir relacions sexuals i fumar des de l'alba fins a la posta de sol. Finalment, la cinquena diu que tot musulmà ha de peregrinar una vegada, com a mínim, a la vida a la Meca.

Una civilització cultural organitzadora d'un estat

    Segons Mahoma, l'islam hauria de ser, a més d'una religió, l'estat i la llei que organitza una societat que durant la seva època estava formada per diferents tribus. El profeta era un líder polític i un general que volia construir l'estat, és a dir, l'islam organitza els aspectes socials, polítics i econòmics dels ciutadans. Per tant, tot musulmà identifica totalment el poder religiós amb l'estatal. El coran reflecteix aquesta situació en els capítols ( suras ) i en els versos ( ayats ). Els primers suras, fets a la Meca, tenen un contingut totalment religiós i la seva finalitat és obtenir més nombre de fidels. Els escrits a Medina tenen un to jurídic i solemne on es diu que el profeta és el líder de Medina i el guia d'Aràbia. Els muamalat són les relacions privades entre els individus i fan referència als delictes, als crims, als contractes de dret privat i als tabús alimentaris, com per exemple la prohibició de menjar carn de porc. Si s'incompleixen aquestes normes, els càstigs seran: en cas d'adulteri i si només hi ha quatre testimonis, els dos implicats seran fuetejats cent vegades. El dret més important de la vida quotidiana és el matrimoni, considerat com a deure social i no com a un sacrament, per tant, pels musulmans és un contracte que pot ser trencat en qualsevol moment i divorciar-se. Com a fills de Déu, l'home i la dona són iguals però el coran considera més important al primer perquè necessita una dona. Els homes són responsables de les dones: les han de mantenir, les poden renyar, abandonar, corregir etc. A més, aquestes són considerades com béns familiars i la seva obligació és procrear. Se'ls exigeix tenir fills ja que aquests representen la força de la família patriarcal. La virginitat de les noies i la fidelitat de les dones és molt important per garantir la puresa de la sang i l'honor dels pares de la tribu.